- Inici
- Història del club
Història ampliada
Del carrer a la competició:
De les pachangues d’estiu a la creació d’una entitat esportiva arrelada al poble, amb esforç, passió i suport familiar.
Un projecte nascut de la il·lusió juvenil, consolidat gràcies al compromís col·lectiu i a l’arrelament local, va donar lloc l’any 1998 a la fundació del Club Atlètic Català de Vilassar de Dalt.
El naixement del Club Atlètic Català
La història del Club Atlètic Català de Vilassar de Dalt es remunta a finals de la dècada dels noranta, quan un grup de joves del municipi, habituals dels tornejos d’estiu de futbol 7 i futbol sala, va decidir fer un pas endavant i constituir una entitat pròpia.
El primer intent de fundació es va produir l’any 1997. Tanmateix, la manca d’experiència i el fet que alguns dels impulsors encara estiguessin vinculats a altres disciplines esportives, com el bàsquet, va portar el grup a ajornar el projecte. No seria fins al 1998, amb tots els membres ja majors d’edat i sense compromisos federatius amb altres clubs, que la iniciativa es reprendria amb plena determinació.
El nom i els primers suports
Durant aquest període previ, un dels debats més recurrents va ser l’elecció del nom del Club. Després de mesos de propostes sense consens, la decisió es va prendre de manera espontània en una conversa distesa a la Rambla de Barcelona, quan Alfred Mateu va proposar el nom d’Atlètic Català. Va ser l’única proposta que va obtenir l’acord unànime del grup.
El procés de constitució va comptar amb el suport clau de diverses figures familiars. Santi Albert va contribuir econòmicament amb la donació d’una embarcació que es va rifar per finançar el primer any d’activitat. El pare de Sergi Atienza va proporcionar gratuïtament la primera equipació, mentre que el pare d’Alfred Mateu va ser l’autor del disseny de l’escut definitiu. Per la seva banda, Jordi Rosés i Gil, amb experiència prèvia com a president del club de bàsquet de Vilassar, va assessorar el grup en els tràmits i passos necessaris per formalitzar l’entitat.
Constitució oficial i primers patrocinis
Amb un model d’estatuts genèrics com a base, es va redactar l’acta fundacional i es va establir la primera junta directiva. Jordi Rosés va assumir la presidència, amb Pàtrick Albert com a vicepresident, Sergi Atienza com a tresorer i Eduard Peyret com a secretari —si bé alguns càrrecs menors presenten dubtes en el record dels fundadors. Altres membres com Enric Morató, René Fontan i Alfred Mateu van formar part de la junta com a vocals.
La configuració de la presidència va estar influïda per les converses amb el regidor d’esports de l’època, Josep Pujol. Davant la manca de disponibilitat d’espais esportius municipals, el regidor va suggerir que el projecte es presentés com una iniciativa sòlida i arrelada al poble, amb persones de Vilassar de Dalt de tota la vida al capdavant. Aquesta condició va ser determinant per obtenir accés a instal·lacions esportives.
En paral·lel, es va acordar una fórmula de patrocini amb l’empresa Mecotex, vinculada a la família Atienza. Així, durant la primera temporada, el 1r Equip (i únic) va competir sota el nom d’A.C. Mecotex, tot i que el nom oficial del club es va mantenir intacte.
Inscripció, identitat i anècdotes
El procés d’inscripció també va comportar alguns imprevistos. En el moment de registrar l’entitat a la Secretaria General de l’Esport, es va indicar la necessitat d’incloure el nom del municipi en la denominació oficial. Per aquest motiu, es va adoptar definitivament el nom de Club Atlètic Català de Vilassar de Dalt.
Pel que fa a la inscripció federativa, aquesta gestió va ser assumida principalment per Pàtrick Albert. Posteriorment, a partir de la segona temporada, ell mateix va assumir la presidència del club.
Entre les anècdotes dels inicis, destaca el fet que els colors del club —blau i grana— no responen a cap simbolisme específic, sinó simplement a l’opció més econòmica disponible en aquell moment. També és remarcable la improvisació del primer escut registrat, que va ser dibuixat manualment amb forma triangular i reproduït mitjançant una fotocòpia per simular un segell oficial. Poc després, aquest escut es va substituir per l’actual, de forma rodona, dissenyat pel pare d’Alfred Mateu.
Finalment, cal destacar que, en els anys previs a la fundació formal (1993-1997), el grup ja havia comptat amb el suport del patrocinador Can Baylach, fet que evidencia l’existència d’un nucli esportiu actiu abans de la creació oficial del club.
Font: Jordi Rosés (fill)